Tendències tecnològiques 2021 ; el canvi accelera
Petit article de resum de les 9 Top Tendències tecnològiques de Gartner per 2021.
Descobreix un article de divulgació, per ens servirà per entendre millor el que està passant a les organitzacions i com estan lluitant per diferenciar-se.
La COVID-19 ens ha fet entrar de cop en el segle XXI. Un segle de reptes sense igual, on haurem de combinar la revolució productiva del món digital amb un canvi de model productiu exigit pel risc de canvi climàtic. En un món on el talent digital és un bé escàs, però el factor treball mai a estat tan amenaçat.
La transformació tecnològica s’accelera …
En efecte, la pandèmia no només ha accelerat el canvi d’hàbits de consum i el comerç digital sinó que ha accelerat la urgència d’obtenir els guanys de productivitat que ens promet la transformació digital. En primer lloc, ens ha fet accelerar la transformació en l’entrega de valor digital; la venda online i el màrqueting digital entre d’altres. En segona ronda, però, és possible que el cicle de recessió econòmica aprofundeixi encara més les diferències entre els alumnes avantatjats de la digitalització i aquells que encara no acaben d’entendre la profunditat de la transformació empresarial.
La velocitat del canvi és el major repte que les empreses hauran d’afrontar en els pròxims anys.
El canvi que suposa una revolució dels sistemes productius siguin industrials, agraris o de serveis és difícil de gestionar. Encara ho serà més difícil en aquest entorn de caiguda del poder adquisitiu i caiguda de la demanda. La velocitat del canvi és segurament repte més gran que empreses i directius hauran de gestionar per evitar quedar-se enrere i lluitar contra l’obsolescència.
.. mentre l’esquerda digital s’engrandeix per a les pimes.
És una realitat que en l’oceà d’internet, la talla és un avantatge competitiu. Malgrat que les grans tecnològiques estan començant a tenir problemes legals de competència deslleial, inclús Alibaba a la Xina, les petites empreses seran les més afectades per la crisi. És la seva plasticitat organitzacional, la possibilitat de millorar processos, de ser més eficient o de guanyar massa critica el que permetrà obtenir els guanys de productivitat que facin de la petita empresa el motor de l’economia de proximitat, com sempre ha estat.
La pime ha de mantenir-se àgil i integrar la tecnologia madura per competir amb grans empreses cada vegada més flexibles.
El món del negoci i de treball ha canviat, però un munt d’oportunitats apareixen en la nova industria digital on el valor de la cadena es descomposa; creadors de continguts, traffickers, tecnologia per la indústria 4.0, dropshippers. La velocitat del canvi eixampla l’esquerda digital, per això és important que entre tots ajudem al factor treball a guanyar les competències que es necessiten en les noves indústries.
Tendències tecnològiques 2021 segons Gartner.
Segons l’informe de Gartner sobre tendències 2021, estem en un moment de canvis socioeconòmics sense precedents. La situació econòmica i tecnològica fa que les empreses hauran de tenir una enorme plasticitat organitzacional per transformar-se, pivotar, o canviar d’estratègia de forma àgil.
Els reptes socioeconòmics sense precedents de 2020 requereixen una nova plasticitat organitzativa per transformar i respondre al futur.”
Brian Burke, Research ViCe President , Gartner
Gartner identifica aquest 2021 també, les 10 tendències tecnològiques que poden generar oportunitats o diferenciació amb la competència. Aquest any les tendències es poden organitzar en 3 temes: la Centricitat de les Persones, La independència d’ubicació, i el lliurament resilient.
La centralitat de les persones
La pandèmia ha canviat com la gent treballa i interactua. Les empreses hauran d’adaptar per funcionar en una nova realitat del mercat del treball; més flexible pels perfils desitjats però desgraciadament més exigents i impersonal per perfils més fràgils. Gartner destaca tres tendències que comentarem:
- L’internet del Comportament
- L’estratègia de l’Experiència Total
- La Computació de Privacitat Avançada
La desubicació
La pandèmia ha relativitzat la importància de la ubicació fisca. En el 2020, ja quasi no ha importat on estiguessin ubicats els negocis. Empleats, clients i proveïdors han interactuat en ecosistemes organitzacionals oberts. El canvi tecnològic ha d’acompanyar aquestes noves versions de negocis existents. La tecnologia que suporta la virtualització de la ubicació són:
- El Cloud distribuït
- Les operacions remotes
- La malla de ciberseguretat
El lliurament resilient
Els canvis ràpids d’hàbits de compra serà una constant en el pròxim cicle econòmic, malgrat una caiguda del poder adquisitiu. Cada vegada les expectatives dels consumidors i de les empreses seran més elevades. El canvi de les cadenes de valor sectorials està provocant que sigui difícil mantenir unes condicions estables del lliurament de la nostra proposta de valor. Les tecnologies que suportaran la plasticitat empresarial en l’entrega de valor seran:
- Negocis de components adaptables
- Enginyeria de la intel·ligència artificial
- Hyperautomatització
Serà difícil gestionar la velocitat del canvi,
benvinguts al nou món de l’adaptació constant.
En definitiva, l’estratègia empresarial dels pròxims 5 anys consisteix a estar en mesura de pivotar, transformar-se, adaptar-se, canviar d’estratègia, en funció de les condicions del mercat. La idea sembla senzilla; és impossible gestionar la velocitat del canvi. Per poder adaptar-se ràpid cal aconseguint una empresa d’una gran plasticitat organitzacional, per canviar a mesura que canviar les cadenes productives del nostre sector.
LA CENTRALITAT DE LES PERSONES
1. Internet del comportament
La cursa per captar tota la informació possible de les nostres vides segueix a l’ordre del dia. El que es coneix “digital dust” és la traça digital que deixem les persones en el nostre viatge diari , o “daily jouney”. El digital dust és un bé preuat i cada vegada té informació més completa.
L’internet del comportament (IoB en les seves sigles en anglès) capta aquesta pols digital de múltiples fonts, públiques i privades i podria arribar implicacions socials i ètiques perverses.
Recollir terrabytes de dades per influenciar el comportament humà és una eina molt potent, però la seva adopció social dependrà de la manera com les grans empreses utilitzin aquesta informació en el seu favor.
Per exemple, mentre que és possible els conductors acceptin que es registri la seva velocitat, com frena o com aparca a canvi de tenir una prima d’assegurança més barata, potser no estaria tan receptiva que aquesta informació es compartís amb la policia.
L’internet del comportament o (Internet of Behavior) ha d’oferir un benefici mutu per persones i empreses, si no vol córrer el risc de ser rebutjar pels consumidors. Les lleis de privacitat marcaran el ritme d’execució o d’abast d’aquesta tendència en les diferents parts del món.
2. L’Experiència Total
Les persones estan al centre. L’Experiència Total combina i relaciona l’experiència client, usuari i l’experiència de l’empleat per crear una sola i millor practica per a tots. No es tracta solament d‘una reducció de costos sinó d’una manera de diferenciar-se dels competidors
Il·lustrem el concepte amb un exemple d’una empresa telecom. L’empresa va desplegar un sistema de reserves en la seva App existent. Quan el client arribava a 20 metros de la botiga, rebia una notificació per guiar-lo en el procés de registre així com una alerta sobre quan haurà d’esperar per poder entrar en la botiga per mantenir la distància social. Per poder millorar la seguretat dels seus empleats, l’empresa va desplegar també una per poder conavegar els dispositius destinats als clients sense haver de tocar la pantalla del client.
3. La computació de privacitat avançada
Les empreses es veuen obligades a compartir informació personal en entorns no segurs. L’era digital està creant un entorn amb una necessitat creixent de protecció de les dades que processem o analitzem. La computació de privacitat avançada compren de tres tipus de tecnologies per permetre el processament segur de les dades.
- La creació d’entorns de confiança, és a dir, mantenir els ordinadors segurs a través de dispositius hardware d’execució segura i amb software verificats per tercers de confiança.
- La descentralització del processament de dades per evitar que amb una fuita d’informació es pugui recompondre les dades.
- L’encriptació de dades i algoritmes abans del seu processament o anàlisi.
LA DESUBICACIÓ
4. El Cloud distribuït
El Cloud és un servei de computació a la demanda a través d’internet. Per exemple, el Cloud permet que es poguin llogar centres de computació per hores. Tendència també del 2020, el Cloud distribuït és un cloud públic independent del punt d’execució. Entre els avantatges, reduir els problemes de latència, així com complir amb les lleis de privacitat de dades que obliguen a les dades ha quedar-se en una ubicació geogràfica concreta.
El cloud distribuït resulta de la integració de diferents centres de dades de tipologia diferent, xarxa IoT, antenes 5G dels operadors telecos, i els clouds de les àrees metropolitanes, entre d’altres. En definitiva, de forma transparent per l’usuari els nostres centres de computació cloud estaran cada vegada més a prop.
5. Operacions desubicades
Es tracta d’un model de tecnologia de la informació que suporta connexions de clients i d’empleats de tot arreu, i permet el desplegament de serveis de negocis a través d’una infraestructura distribuïda.
No és tan senzill com declarar-se “remote first” per poder operar remotament. Proporcionar una experiència digital fiable, escalabable, requereix canvis en la infraestructura tecnològica, polítiques de seguretat i governança, pràctiques de gestió, i un nou model de fidelització d’empleats i clients.
Per poder optar a tenir operacions desubicades, una organització ha de proveir de diferents eines.
- Eines de col·laboració i productivitat online, com solucions de reunions virtuals, cloud office, entre d’altres.
- Accessos remots segurs: a través d’autenticacions multifactor, una gestió d’autoritzacions robusta, per exemple.
- Infraestructura Cloud & Edge: tenir capacitat de computació en el núvol però també de proximitat, ioT, Antenes 5G.
- Eines de quantificació de costos d’infraestructura
- Automatitzacio del suport de les operacions remotes.
6. La malla cibersegura
La covid-19 ha accelerat la tendència en la qual la major part dels dispositius i actius estan fora dels paràmetres de seguretat físics i logístics tradicionals. La malla de ciberseguretat permet qualsevol persona o programa d’accedir de forma segura i utilitzar qualsevol actiu digital, independent d’on estigui, proveint el nivell necessari de seguretat.
El concepte d’arquitectura distribuïda de la malla cibersegura permet un model de seguretat amb la plasticitat necessària per seguir un ritme de ràpid de creixement o sostenir el creixement distribució geogràfica dels actius digitals.
EL LLUIRAMENT RESILIENT
7. Negocis de components adaptables
Davant la velocitat del canvi, els líders hauran de dissenyar:
- Arquitectures amb un millor accés a la informació, i dades fàcilment augmentables amb noves troballes.
- Arquitectures que sigui adaptables, modulars amb la capacitat de canviar ràpidament en funció de les necessitats.
Crear arquitectures modulars, cal
- Canviar el sistema de presa de decisions. incrementant la autonomia i la augmentació de les decisions.
- Canviar les plataformes tecnològiques,prioritzant en la democratització i la composició de serveis. Per exemple , les vendedors d’aplicacions han de migrar de vendre solucions úniques a l’assemblament d’agrupacions de capacitat empresarials
- Canviar les unitats de negocis, no desplegant solucions pre paquetizades per assemblar capacitats que creïn les experiències funcionals més adaptades.
8. L’enginyeria de la Intel·ligència artificial
El projectes d’Intel·ligència Artificial solen fallar per problemes de manteniment, escalabilitat o bon govern. És per això que una solida estratègies d’enginyeria IA pot millorar el rendiment dels projectes AI.
L’enginyeria d’IA esta formada per 3 pilars; les dades, els models i el desenvolupament. Els projectes d’IA solen tenir canvis en el codi, els models i les dades. Les organitzations haurien de fer arribar els principis de desenvolupament als equips de dades.
Les organitzacions estan més preocupades en fer AI responsable. Un concepte que inclou la transparència, l’ètica, el fairplay, d’interpretabilitat, la responsabilitat, la seguretat i el compliment. Ser IA responsable significar passar dels principis i les declaracions a l’operabilització dels controls del correcte funcionament de la IA.
La hyperautomatització és irreversible i inevitable. Tot allò que pot i hauria de ser automatitzar ho serà
BRIAN BURKE, RESEARCH VICE PRESIDENT, GARTNER
9. Hyperautomatizació
La hyperautomatització és un procés pel qual els negocis automatitzen el màxim de processos de negocis i informàtics. S’utilitzen eines com la Intelligencia Artificial, el Machine Learning, software event-driven, Robòtic Process Automation o RPA, i així com altres tipus de processos decisió i eines d’automatització de tasques. És també una tendència que ens bé del 2020.
Moltes organitzacions tenen un deute tècnic. És a dir condicionants tècnics, de processos, de dades, d’arquitectura, de talent que fan que un grup extensiu de processos de negoci siguin gestionats per una barreja de tecnologies desconnectades o inconsistents.
En un món on el nom del joc és l’acceleració digital, els líders demandem excel·lència en l’operativa digital. La hyperautomatizació és clau tant per l’excel·lència en l’operativa digital com per la resiliència operativa. Per aconseguir més flexibilitat, les empreses han de transformar els seus procediments i fluxos de treball perquè siguin digitals. La necessitat d’automatitzar tasques, processos i orquestrar una automatització multifuncional serà una tendència en els pròxims anys.
No et perdis els nostres informes de
– Sector ASSEGURANCES
– Post de TENDÈNCIES
– Posts de ARTICLES d’OPINIÓ