El passat 15 de novembre, Zeno Quàntum es va proclamar vencedora dels Actinn Awards 2023 amb el seu programa MeOrienta, que ajuda als estudiants a prendre millors decisions sobre el seu futur acadèmic i professional.

Ester Morros, Directora de Màrqueting de Zeno Quàntum ens explica que aquesta companyia andorrana  té el propòsit social de crear solucions que permetin als tutors i orientadors ajudar als seus estudiants en el moment de presa de decisions sobre el seu futur acadèmic i professional. Aquesta empresa treballa des de la recerca, la ciència i la tecnologia per a crear MeOrienta, una plataforma que permet als tutors i orientadors realitzar de manera col·lectiva una orientació personalitzada.

Des del 2019 comercialitza MeOrienta als col·legis d’Andorra, Espanya i l’Equador, i es troba en procés d’expansió obrint nous mercats a Mèxic, Colòmbia i els EUA. Aquesta plataforma tecnològica utilitza com a motor la intel·ligència artificial per a l’anàlisi de patrons. Un aspecte que permet a l’estudiant donar resposta a dues preguntes fonamentals: “Quin professional podria ser en el futur?” i  “Què recorregut acadèmic haig de recórrer per a convertir-me en aquest professional?”

La irrupció dels models de processament del llenguatge natural, com ChatGPT o Google Bard, ha posat de manifest les capacitats de la intel·ligència artificial (IA). No obstant això, la intel·ligència artificial abasta un espectre molt més ampli, des de l’anàlisi d’imatges de pigmentació en la pell, fins a estratègies en partides d’escacs. 

En molts casos, la resolució de problemes implica el reconeixement de patrons, una habilitat innata en els humans, però no exclusiva d’ells. Aquest procés aparentment sembla simple però és profundament complex. 

Fem un exemple. Imagina entrar en una casa en la qual mai has estat i veure una cadira que mai havies vist abans. Malgrat ser la primera vegada que la veus, reconeixes instintivament que és una cadira. Com ho fem això els humans? La resposta sembla senzilla, però la realitat és més complexa del que creiem. Sabem que és una cadira perquè s’usa per a asseure’s. Un sofà també però no és una cadira. És una cadira perquè està embuatada i té respatller? Sí, però un sofà també el té i no és una cadira.

És una cadira perquè està prop d’una taula? No tot el que està prop d’una taula és una cadira, i no totes les cadires estan al costat d’una taula. Com podem observar, la definició del que reconeixem com una cadira es torna esquiva, sobretot quan intentem abordar-la de manera binària, i és precisament aquí on entra el reconeixement de patrons. 

Com sabem que una cadira és una cadira? Existeixen moltes característiques significatives, però cap per ella sola és determinant, com per exemple que tingui quatre potes, un respatller i un seient, ser de fusta, estar prop d’una taula o que serveix per a asseure’s. 

El que fem inconscientment és combinar aquestes característiques de forma ponderada per a determinar que alguna cosa és, probablement, una cadira. Per exemple, la utilitat per a asseure’s és un indicador més fort que el material del qual està feta. Aquesta ponderació la construïm des de petits a través de l’entrenament d’observar nombroses cadires i molts altres objectes que no ho són.