On està la recuperació econòmica en V?
En aquest article d’opinió, intentarem estudiar quines són perspectives empresarials podem esperar d’aquest 2022, recuperació econòmica, o una forta desacceleració.
Recuperació econòmica o rebot pre-recessió?Quin Balanç econòmic fem del 2021?
Ara que comença l’any nou, tenim costum de mirar cap enrere per agafar embranzida. Però aquest any, quan miro que ha passat al 2021, el balanç econòmic del 2021 és decebedor. Si em permeteu, utilitzaré l’exemple de l’economia espanyola, tant per proximitat, com per impacte en la nostra economia per il·lustrar el meu punt d’avui.
Lluny han quedat les previsions d’analistes que
preveien un creixement del 7% al 8% el 2021. Inclús el mateix Banc d’Espanya,
que preveia un creixement del 6,8% nominal a principis d’any, no ha encertat
[1]. El passat novembre, la Comissió Europea va baixar les previsions per
Espanya del 6.2% a 4.6%. Si descomptem la inflació anual del 2021 prevista del
2.8%, l’economia espanyola presentaria un creixement real de tan sols un
1.8% el 2021, després d’una caiguda el 2020 del 10.8%[2].
On està l'estalvi latent?
Existeix encara o ja ha desaparegut?
Lluny està l’eufòria sobre les previsions de l’estalvi acumulat, principal argument per sostenir les altes valoracions de la borsa el 2021. En concret, les famílies espanyoles van estalviar un 14.8% de la renda disponible el 2020, un 126% més que al 2019, amb un 6.3% de la renda disponible [3]. Però, la realitat és que el consum 2021 està estancat. Les compres de béns duradors (vehicles, electrodomèstics, electrònica, mobles, …) han caigut un 9% el 2021 i estan 18,2% per sota dels nivells del quart trimestre de 2019 [4]. Per una part, amb una inflació prevista a l’Eurozona pel 2022 entorn del 4.9%, el poder adquisitiu de les llars es desplomarà. Per altra part, si volem comprar un vehicle nou, o un equip musical, costa trobar productes que no estiguin en estoc. Existeix o ha existit mai aquesta bombolla de l’estalvi? Estan les llars, per prudència, deixant de viure per sobre de les seves possibilitats? La falta d’oferta, l’increment de preus, la incertesa laboral no són, a parer meu, problemes temporals sinó símptomes més estructurals. Condicions suficients perquè la prudència s’hagi instal·lat en els consumidors. Si no, com podem explicar per què el consum i el crèdit estiguin estancats malgrat que el diferencial de tipus reals estigui a màxims. Avui, ens podem endeutar a cost quasi zero; i si no ho fem, el nostre poder adquisitiu podria caure un 4.9%, el 2022. És un molt bon incentiu per endeutar-se i consumir, però no està sent així. Davant un futur incert, el pessimisme sembla haver-se instal·lat en els consumidors.
Bombolles d'actius: l'esclat és per 2022?
En canvi, cada dia estem més a prop de l’esclat de les
bombolles d’actius. El passat 17 de novembre, el Banc Central Europeu va avisar
de la formació de bombolles en el mercat immobiliari , el deute i les criptomònades
[5]. Es pot dir més fort però no més clar. L’alça del preu de l’energia i els
problemes de subministrament poden ser factors molt més profunds i estructurals,
del que molts analistes vàrem preveure al 2021. Entraré en una mica més detall
en els dos mercats més importants; el del deute i el dels actius immobiliaris.
Habitatge, Cryptos i Deute a màxims històrics
En l’àmbit de la vivenda, no està de més analitzar el
mercat americà, ja que moltes vegades el canvi de tendència s’inicia des d’EUA.
L’index Case Shiller ( índex en base 100 en els preus del gener 2000) ha
arribat a un valor de 271 punts, 47% per sobre del màxim de la bombolla del
2006 (184 punts). D’escreix, La ràtio de creixement de preus interanual supera
el 20%, molt per sobre el màxim de l’anterior bombolla on van arribar al 14%
per any. Per últim, el diferencial entre preus de compra d’habitatge i lloguers
està també a màxims històrics, [6]. Tres indicadors per sostenir que el mercat
està sobreescalfat. Per la part Europa, el BCE afirma que els preus s’han
incrementat un 7.3%, únicament en el segon trimestre 2021.
Amb relació al mercat de deute, estem en una situació d’equilibri inestable. La factura de la COVID ha costat, en mitjana, un increment del deute del 28% del PIB. Així per exemple, en el cas del regne d’Espanya, el deute públic va créixer en 24,5 punts percentuals i representa a finals de 2021 el 122.1% del seu PIB [7]. Una situació incomoda pels bancs centrals que estan entre l’espasa i la paret. Per una part, han de pujar tipus per controlar la inflació, per altra la retirada d’estímuls pot tenir un efecte pervers provocant l’esclat sincronitzat de mercats financers i immobiliaris.
Final de festa. A la recerca de l'equilibri inestable
En tot cas, el final de la festa de liquiditat ha
començat. Per la part americana, la Reserva Federal d’EUA ha anunciat la
retirada d’estímuls monetaris i 3 pujades de tipus el 2022, i situen la guia en
un tipus oficial del diner de 2.1% per al 2024. Això presenta els escenaris
següents. Un escenari optimista, on es manté un equilibri inestable. Els tipus
a curt estan avui per sobre dels tipus a llarg termini, el que es coneix com a corba
de tipus invertida, que pot assenyalar l’aproximació d’una nova recessió.
En efecte, la corba de tipus invertida és el resultat de l’expectativa que es
pujaran tipus en els pròxims dos anys, però que després hauran de tornar a
baixar per reactivar l’economia. Aquest escenari és compatible amb el fi de
l’exuberància dels mercats financers i immobiliaris i l’esclat controlat de les
bombolles. L’escenari negatiu es presentaria si la inflació no és tan
transitòria com ens pensem, fet que impulsarà els tipus a llarg, obligant els estats
a una major austeritat en un escenari de recessió econòmica amb inflació. És a
dir uns anys bastant complicats, esperem que no.
Podem deixar d'imprimir billets?
Sabrem controlarem la inflació?
Per la part europea, el BCE comença a retirar estímuls de liquiditat, però anuncia que no pujarà tipus en l’Eurozona. Una inacció molt criticada , ja que si l’equip de la Sra. Lagarde s’equivoca. És dir que, si la inflació no és tan transitòria, les mesures posteriors per controlar-la seran més brusques i perilloses per a l’economia i a la generació de llocs de treball. La tesi del BCE sobre la transitorietat de la inflació es basa en el supòsit que no hi haurà efectes de segona ronda. Dit d’una altra manera, que no apujaran salaris ni pensions. Personalment, crec que la inflació és molt més estructural del que ens pensem, i potser un mal necessari com l’única manera de rebaixar el deute públic dels països europeus.
Per la part europea, el BCE comença a retirar estímuls de liquiditat, però anuncia que no pujarà tipus en l’Eurozona. Una inacció molt criticada , ja que si l’equip de la Sra. Lagarde s’equivoca. És dir que, si la inflació no és tan transitòria, les mesures posteriors per controlar-la seran més brusques i perilloses per a l’economia i a la generació de llocs de treball. La tesi del BCE sobre la transitorietat de la inflació es basa en el supòsit que no hi haurà efectes de segona ronda. Dit d’una altra manera, que no apujaran salaris ni pensions. Personalment, crec que la inflació és molt més estructural del que ens pensem, i potser un mal necessari com l’única manera de rebaixar el deute públic dels països europeus.
La crisi d'oferta, el detonador de les bombolles d'actius?
En resum, tinc la sensació que el discurs econòmic està una mica allunyat de la realitat empresarial. En primer lloc, la crisi econòmica subjacent a la Covid té tots els ingredients per ser considerada una crisi d’oferta. Sigui perquè la pandèmia ha destruït capacitat productiva, sigui per dificultats el subministrament o sigui per manca de material, la realitat és que costa trobar al mercat cert tipus de productes. En segon lloc, després de 10 anys d’estímuls monetaris és molt possible que estiguem menyspreant la força estructural de la inflació, i una de les seves conseqüències bé pot ser un preu de l’energia estructuralment alt. En tercer lloc, amb una tassa d’inflació elevada, i amb els preus de l’energia a màxims històrics és molt difícil justificar als ciutadans que als 2022 no es puguin les pensions i els salaris.
En definitiva, sóc de l’opinió que, després de molts
anys d’estímuls monetaris, no és prudent infravalorar la força i la intensitat
de la inflació. Estar en un context econòmic on l’escenari positiu és un esclat
controlat de les bombolles és com a mínim preocupant. Tinc l’estanya sensació
que naveguem enmig d’una econòmica sobreescalfada i inflacionista que s’aguanta
per un pèl. Estem seguint el lema qui dia passa, any empeny, esperant que quan topem
per fi amb la realitat econòmica, el deute dels estats sigui manejable? En
conclusió, ens arriba un 2022 ple de reptes, amb un entorn econòmic incert o
caldrà valorar molt bé si és moment d’endeutar-se o no. Com sempre hi hauran
guanyadors i perdedors. Fa 20 anys que sempre guanyen aquells valents que
s’endeuten. Aquest cop serà diferent?
[1] ABC – Banco de España empeora el crecimiento de 2021 al 6%.-23/03/21
[2] El economista – Varapalo de Bruselas a España – 11/11/21
[3] El economista – tasa de ahorro de los hogares españoles -31/03/2021
[4] El confidencial – El consumo de las familias pincha – 22/12/21
[5] El Español – BCE avisa de riesgos económicos por burbujas – 17/11/2021
[6] El confidencial – Nueva burbuja en EEUU – 06/12/2021
[7] El confidencial – El gràfico que asusta – 17/12/2021
Qué hacemos por nuestros socios y colaboradores
