Distància o distanciament. Repensem el teletreball en la nova oficina.

distància distanciament riscos oportunitats teletreball

Apreciats seguidors, avui publiquem un petit article d’opinió sobre distancia social i distanciament emocional, una reflexió sobre els riscos i oportunitats del teletreball.

S’ha escrit molt sobre com serà la nova normalitat amb dos factors en la ment de tothom. Com serà de profunda la recessió econòmica o com serà de llarg el distanciament social.

Distància o distanciament? Una cosa és mantenir una distància prudencial per evitar un possible contagi, i una altra és distanciar-se socialment. Però paradoxalment les confonem! O és que psicològicament al final no fem la distinció?

La distància fisca ens provoca distanciament emocional?

Els gurus del futur afirmen que el teletreball ha arribat per quedar-se. Conclusió de rapida de sumar el fet que molta gent preferirà teletreballar i els avantatges en costos que això pot suposaria per les empreses. Però qui ho desitja més?  Els empleats o les empreses? I fins a quin punt és sa? On està l’equilibri òptim? Us proposem una petita reflexió sobre els riscos i les oportunitats del teletreball, com mantenim la distancia sense distanciament emocional.

La comoditat és un prou motiu rellevant?

Avui, és possible que molta gent estigui més preocupada per l’estabilitat de la seva feina que per la comoditat o no de teletreballar. És ben cert, que treballar des de casa és més còmode, permet conciliar la vida familiar, desconnectar dels rumors, dels “gossips” de la feina, inclús tenir més privacitat per poder avançar projectes sense ser molestat tots els quarts d’hora. La quantitat d’eines de treballs col·laboratius no fan més que créixer, slack, trello, ashana per citar solament alguns dels més coneguts.

Però hauríem de ser prudents, si pensem en un teletreball a temps quasi complet, aquest podria crear soledat, i la pèrdua de quelcom tan important com el feedback. Sóc de l’opinió que la retroalimentació i el consell dels altres són factors crucials per acompanyar l’aprenentatge de noves capacitats o alimentar el creixement de futurs càrrecs de responsabilitat. Sense feedback no hi ha aprenentatge durable. Em pregunto si seria capaç avui de decidir o recomanar promocions sense tenir un contacte personal? Atorguem més confiança als números o a les persones?

Teletreballar també pot crear stress i “burn out”.

Potser no ho pensem avui però el teletreball també pot crear estrès i “burn out”. Teletreballar també té els seus riscos.

01. Fins a on arriba la nostra autoexigència?

   El primer risc: ens emportem la feina a casa. Es fa més difícil desconnectar, i podem caure en el parany d’estar disponible 24/7.Els treballadors conscienciats voldran fer 8 hores o més  de treballar efectiu, és a dir més dedicació real en temps i esforç. El límit ja no és l’horari sinó en quin punt fiquem l’autoexigència.

02. Qui em donarà seguretat i reconeixement?

    El segon risc és la falta d’interacció humana. Crec que és un factor que pot augmentar l’angoixa, per falta de connexió o de relació personal amb els seus superiors. Pot crear episodis d’incertesa sobre la qualitat del nostre treball inclús sobre la continuïtat d’aquest. La falta d’interacció humana també redueix una recompensa tan barata i important com el reconeixement privat o públic.

03. Estan els directius preparats per liderar equips remots?

    El tercer podria ser el control excessiu per part de l’empresa. Un excés de control pot arribar a enviar la nostra privacitat, Estem disposats al fet que ens controlin el temps que estem davant de l’ordinador o quines pàgines web visitem, i quan ho fem?

04. Tenim les mètriques correctes per avaluar el teletreball?

    El quart factor de risc, en cas que l’empresa ens faci confiança (segurament la majoria dels casos) , és que és molt probable que el seguiment es basi en resultats. Correm el risc de crear una societat encara més elitista, més freda, on solament compti quin resultat fas, independentment que com ho facis, incrementant els incentius a curt termini.

05. Estem preparats per treballar al marge de la comunicació corporal?

   Quint factor. Les videoconferències no són naturals. Ens demanen més atenció i concentració. Una de les raons és que ens perdem una dels parts més important del llenguatge; el llenguatge corporal. L’atenció que tenim de dedicar és major per tan el cansament podria arribar a ser superior.

Com integrem el teletreball per no perdre la seva humanitat?

distància distanciament riscos oportunitats teletreball

La tecnologia no té perills, és estèril, i no és ni bona ni dolenta  Ens obre un ventall de possibilitats magnífiques que poden permetre empoderar als autònoms, desintermediar els grans oligopolis mundials , guanyar qualitat de vida o per lo contrari, incrementar la supervisió, facilitar l’acomiadament, o reduir la qualitat de vida dels assalariats. De com s’implementi dependrà del tarannà de cada empresa. Estic convençut que l’esser humà és un animal genuïnament social. No podem veure sanament sense contacte. Seria genial poder teletreballar parcialment i és probable que si ho fem bé, això augmenti tant el rendiment així com la conciliació familiar, i la satisfacció global de l’assalariat. Penso que un equilibri és necessari, ja que sense apropament social, l’empresa pot perdre part de la seva humanitat.

En definitiva, no tinc tan clar si el teletreball ha vingut per quedar-se o no. Però si veig possible que sigui un benefici o premi que els assalariats ens haurem de guanyar a base de confiança.

Article publicat al diari d’Andorra , el passat 19 de juny,

T´ha agradat? vols veure més articles d’opinió.
No et perdis els nostres informes de tendències.

about author

Ivan Mora

inntec2016@gmail.com

Clúster manager d'ACTINN

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *