Els unicorns no són sostenibles
Apreciats seguidors de la tecnologia i la innovació, avui ha caigut el mercat americà un 7% a l’apertura. Un dilluns negre que marca en la meva opinió un canvi de tendencia econòmica pels pròxims anys. Sembla que l’historia del 2001 es repeteix.
vui, us adjuntem article del diari d’Andorra per si no l’heu pogut llegir sobre models de negoci.
En finances, els unicorns són empreses finançades per fons de capital privat, que sobrepassen una valoració de 1.000 milions USD en algun moment de la seva vida. Són el nirvana de l’emprenedoria, l’anellat èxit de tota start-up. “Rara Avis” del món empresarial, la característica que els hi dóna nom, és la dificultat de veure un. Existeixen de veritat? Actualment apareixen uns quatre unicorns a l’any en tot el món. Estem parlant d’empreses disruptives com Cabify i Globo a Espanya i Blablacar i Deezer a França.
El model empresarial del “free money” menysprea el benefici a curt termini i es centra en el creixement potencial.
Avui, us volia parlar de la sostenibilitat del nou model empresarial del “free money” que menysprea el benefici a curt termini i es centra en el creixement potencial. Situació que em ressona a un “dejavu” de la bombolla puntcom, però amb certes diferències. Permeteu que ho il·lustri amb un exemple d’exuberància; l’empresa WeWork, una empresa d’espais de coworking.
Wework, la sortida a Bolsa mes ridícula del 2019
Al setembre 2019, WeWork va intentar sortir a borsa amb una valoració de 47.000 milions USD, la segona oferta publica de cotització inicial mai vista després d’Uber. En aquell moment, WeWork generava unes pèrdues de USD 219.000 a la hora. SÍ! Per hora! El model de negoci estava basat augmentar les condicions del leasing immobiliari fins a 15 anys; fet que reduïa els preus dels espais de coworking a canvi d’augmentar el risc financer. En definitiva, una màquina de cremar diners i generar risc, tan poc sofisticada que ni, amb les noves finances modernes tenia sentit. El 27 d’agost, Forbes va publicar un article amb el títol següent: “WeWork és la sortida a borsa més ridícula del 2019”.
Exuberància irracional i la febre de l’escalabilitat
Part de la irracionalitat econòmica i financera, WeWork també ha estat un exemple de desordre en la governança. Gràcies a un model d’accions duals, el fundador de WeWork, Adam Neumann tenia el control total de la companyia. WeWork tenia diversos conflictes d’interès; el Sr. Neumann era propietari d’edificis que llogava a WeWork, i tenia préstecs personals amb l’empresa que dirigia. Fins i tot, WeWork va arribar a pagar 5.9 Milions USD al seu director general per l’ús de la marca que va patentat “We”, literalment “nosaltres”. Al final , l’empresa no va poder sortir a borsa, fet que va generar l’acomiadament del visionari frustrat i amb imatge d’estrella de rock per 1.700 Millions USD.
La nova moda del Capital és el “dumb Money”
Un dels orígens d’aquesta exuberància irracional és el fons 100bn USD de Sofbank, anomenat Vison Fund llançat el 2017, que fa ser també responsable del llançament a borsa d’Uber per 77.000 milions USD i que ara s’ha quedat sec amb WeWork. Cada vegada, sembla més clar que les valoracions actuals són, en molts casos, il·lusòries, i és probable que les millors inversions ja hagin sortit a la llum. La nova moda del capital privat, el “dump Money”, busca més la dominació política que els retorns financers. I això no sol ser bon negoci pels petits inversors. La Prudència està a l’ordre del dia en el capital privat.
El nou model de negoci blitzscale té forma de supernova
En definitiva, el nou model de negoci de creixement a gran escala, anomenat “blitzscale”, té forma de supernova. Tot comença quan una idea de negoci enginyosa és propulsada per una quantitat indigent de capital privat. Capital que és l’oxigen per aguantar pèrdues destinades a ofegar la competició en una cursa irracional cap a la dominació mundial. La startup brilla fugaçment per implosionar brutalment, col·lapsant sota el pes del seu propi balanç. El desastre de Wework és un exemple dels límits de les noves finances corporatives, on s’intenta convèncer que guanyar diners no és important. Apreciats lectors, el joc no ha canviat, el compte de resultats continua sent un objectiu important. No és tracta solament de crear subscriptors i ingressos recurrents. L’objectiu no és inflar el valor de les accions sense fixar-se en el curt termini. El menys, no per tothom.
L’escala per sobre de tot?
Sóc de l’opinió que continuem pensant que l’únic model que funciona és el sacrosant paradigma de les economies d’escala, que estem estirant fins al màxim planetari. El model dels unicorns és una cursa boja pel volum i el finançament, basat en la creença que, en la nova economia digital ja no es ven, sinó que et compren, i que, per triomfar en aquest nou món és necessari tenir el preu més baix. Cal recordar que l‘any 2000, la venda estava mal vista i el compte de resultats tampoc no era important. Però a diferència de l’any 2000, el finançament ha estat més continu i més abundant i en un mercat digital més madur. Això ha creat ”megaplayers “que continuaran venent sense marges, destruint valor en el seu sector i buscant la dominació planetària. Sóc de l’opinió que l’economia digital seguirà sent un competidor ferotge a més o menys gran escala.
Estem davant un canvi de model?
Que ens queda? Doncs les economies d’abast. Què són? Doncs pensar en fer-ho millor i a menor cost. Col·laborar en la creació de serveis i en la cadena de valor. Contra l’irracionalitat de les economies d’escala sense marge, la racionalitat de la pime de concentrar-se en fer molt bé el seu “Core Business” controlant els costos i associar-se per donar un valor en col·laboració amb altres empreses especialistes.
El món canvia ràpid, però els diners també canvien ràpid les seves preferències. La febre del digital ha creat una moda, i en alguns casos un excessiu finançament que ha creat absurds com WeWork. En definitiva, no tots els unicornis són una bona inversió ni potser són tan valuosos com ens volen fer creure.
Visita l’article al Diari d’Andorra.
T´ha agradat? vols veure més articles d’opinió.
No et perdis els nostres informes de tendències.